En aquesta entrada anem a comprendre a diferència del concepte d'elasticitat-preu de la demanda, què ens indica l'elasticitat de l'oferta, que serà un raonament bastant similar.
Per a l'estudi del concepte d'elasticitat de l'oferta hem de comprendre que ens trobarem davant l'estudi de la quantitat ofertada al mercat pels productors i el seu preu en el mercat.
L'elasticitat de l'oferta mesura la variació de la quantitat ofertda davant d'una variació del preu de l'1%. Mesura la flexibilitat dels productors / venedors en la quantitat ofertada davant variacions en el preu.
La dada numèrica l'obtenim del quocient entre el canvi percentual en la quantitat oferta i el canvi percentual del preu.
L'elasticitat de l'oferta també pot ser, de la mateixa manera que l'elasticitat-preu de la demanda, elàstica, inelàstica o unitària. Però vos convide a que reflexioneu i argumenteu què passa a la quantitat ofertada si estem davant els casos d'oferta elàstica, inelàstica o unitària.
També hi ha els casos extrems d'oferta completament inelàstica, el valor numèric de la qual seria 0. I que expressa que la quantitat ofertada serà sempre la mateixa independentment del preu.
D'altra banda, l'oferta també pot ser completament elàstica i el valor numèric seria infinit. En aquest cas la corba d'oferta és una línia horitzontal que expressa que a un únic preu els productors estan disposats a oferir tota la quantitat que es demana.
domingo, 30 de abril de 2017
Elasticitat de la demanda
Què significa el concepte d'elasticitat-preu de la demanda?
L'elasticitat-preu de la demanda mesura la resposta dels consumidors davant variacions en el preu d'un bé. Per tant, mesura com es veu afectada la quantitat demandada d'un determinat bé davant augments o reduccions en el preu del mateix.
L'elasticitat de la demanda és el quocient entre la variació percentual de la quantitat demandada i la variació percentual del preu.
L'elasticitat-preu de la demanda sempre ens donarà un resultat negatuo expressant la relació inversa que hi ha entre el preu i la quantitat demandada. No obstant això sempre ens referirem a ella en valor absolut (en valor positiu).
Classificació de la demanda en funció de la seua elasticitat-preu:
Demanda elàstica: si l'elasticitat-preu és major a 1.
El que vol dir que davant d'una variació de l'1% en el preu, la variació de la quantitat demandada és més gran a aquest percentatge.
Demanda inelàstica: si l'elasticitat-preu és menor a 1.
El que vol dir que davant d'una variació de l'1% en el preu, la variació de la quantitat demandada és menor a aquest percentatge.
Demanda unitària: si l'elasticitat-preu és igual a 1.
El que vol dir que davant d'una variació de l'1% en el preu, la variació de la quantitat demandada també és de l'1%.
La dada de l'elasticitat-preu de la demanda proporciona als productors / venedors una informació molt important. Ja que poden conèixer com es comportarà la demanda davant un augment o reducció del preu i predir com es veuran afectats els seus ingressos.
Els béns normals, inferiors, substitutius i complementaris
Els béns vinculats amb la funció de demanda
Bé Normal
És aquell bé el qual la relació entre la quantitat demandada i la variable renda és directa. És a dir, són aquells béns que es demanen més si la renda dels consumidors augmenta. Per tant estarem davant d'un desplaçament cap a la dreta de la funció de demanda.
Bé Inferior
Es tracta d'aquells béns que veuen reduïda la seua quantitat demandada si la renda dels consumidors augmenta.Són aquells béns que els consumidors no demandaran si el seu poder adquisitiu augmenta, decidiran comprar un altre tipus de béns de major qualitat per exemple.Per tant, si la renda dels consumidors augmenta, la quantitat demandada disminueix de manera que la funció de demanda es desplaçarà a l'esquerra.
Béns Substitutius
Els béns substitutius són aquells que ens proporcionen la mateixa satisfacció i entre els que ens podem decantar en funció dels preus d'uns o altres.El comportament dels béns substitutius és que si el preu d'un d'ells puja, la quantitat demandada de l'altre bé substitutiu augmenta (desplaçament de la funció de demanda d'aquest bé a la dreta).Per exemple, els taxis i els autobusos són béns substitutius perquè ens proporcionen el mateix servei. De tal manera que si el preu del taxi augmenta, anem a demandar menys aquest mitjà de transport i anem a demandar més l'autobús.
Béns Complementaris
Els béns complementaris són aquells que s'utilitzen de manera conjunta. Per exemple: sabates i cordons o automòbils i gasolina.Els béns són complementaris si quan augmenta el preu d'un d'ells, la quantitat demandada de l'altre es redueix (desplaçament de la funció de demanda d'aquest bé cap a l'esquerra).
Com heu pogut comprovar, aquests 4 tipus de béns tenen una estreta relació amb la funció de demanda. Sempre ens trobarem davant d'un desplaçament de la mateixa cap a la dreta o cap a l'esquerra.
domingo, 16 de abril de 2017
Per als més futbolers
El futbol i el seus fitxatges
És possible que els jugadors de futbol tinguen alguna cosa a veure amb l'oferta i la demanda?
Doncs evidentment, també es tracta d'un mercat que es regeix per la llei d'oferta i demanda.
Ací vos deixe un enllaç a una notícia per als apassionats del futbol!
http://futbolfinanzas.com/oferta-y-demanda-de-los-fichajes/
Per als qui no ho sigueu tant, vos convide igualment a veure aquesta notícia i reflexionar sobre el mercat dels fitxatges.
Aguarde que els més futbolers ens expliquen a classe el que vull fer-vos
reflexionar amb aquesta notícia. A més, vos deixe unes preguntes per
reflexionar…
Per què es converteixen en tran preciats els jugadors? Quina és la causa
explicada amb el model explicat a la Unitat Didàctica?
Influeix la demanda dels diversos clubs en el preu final del fitxatge del
jugador? Fixa’t que encara que el preu inicial d’un jugador s’estime en una
quantitat, sempre el valor pagat per aquest supera el preu d’equilibri.
I si entrem al debat étic, són excessius els preus pagats pels futbolistes?
És un treball excessivament ben pagat?
La importància de l’ús de tècniques d’aprenentatge i de les TIC
Al finalitzar la
sessió de l’equilibri de mercat, es plantetjarà un supost pràctic que el alumnes resoldran per grups de quatre persones i que
hauran de resoldre i explicar als
companys a la pissarra. Utilitzant per tant una tècnica d’exposició en públic
que els permeta expressar-se amb claretat i superar parlar en públic davant els
companys.
Utilitzarem la dinàmica de grup Phillips 6.6. On els alumnes en grups de 6 discutiran
durant 6 minuts (un minut cadascú) sobre quins són aquests factors que
influeixen sobre l’equilibri. Passat aquest temps, els alumnes hauran d’arribar
a una conclusió.
D’altra banda, potenciarem l’ús de les TIC i la ferramenta de Microsoft
Excel per representar les funcions d’oferta y demanda. El domini d’Excel els
permetrà adquirir destresa en aquesta eina perquè al futur és probable que els
alumnes hagen d’utilitzar-la.
Quant a les nostres volgudes TIC, farem ús d’una plataforma virtual on hi
haurà un espai de lliurament de documents per part del professor i un espai per
al alumne on aquest podrà lliurar ací el treballs manats pel professor fins ara
a l’entrada de la lectura de la notícia. D’altra banda, farem ús de google
drive perquè els alumnes coneguen aquest emmagatzematge al núvol i puguen
compartir documents d’aquesta forma. A més, els alumnes hauran d’utilitzar el
bloc per a accedir a certs exercicis plantejats pel professor i d’entrega
obligatòria. Per tant, l’alumne adquirirà destresa en aquest ús de blocs que, a
banda del propi del professor, pot consultar molts altres blocs d’economia.
Exercici: lectura de notícia
Després d'haver estudiat l'equilibri de mercat, les causes d'aquests desequilibris i la tendència a aques, demostra que eres capaç d'interpretar una notícia.
L’exercici será avaluat, concretament forma part del bloc que suposa el 15%
de la nota final on s’avaluen els treballs en grup i exercicis obligatoris que
proposa el profesor.
Vos deixe l'enllaç a l'artícle:
Després de la lectura, heu de respondre a les següents preguntes:
1.- Què succeïa inicialment en el mercat del petroli? Hi havia excés
d'oferta o de demanda? Explica quin va ser el principal motiu d'aquest desajust
i quina va ser la quantitat excacta d'excés.
2.- Com ha influït la caiguda d elos preus del petroli en la demanda?
Representa gràficament aquesta situació i explica el que passa. Ves amb compte,
pensa si es tracta d'un desplaçament o d'un moviment. (Consell: utilitza la
situació d'un preu 1 i la situació d'un preu 2 inferior i representeu-ho).
3.- En relació a l'entrada del bloc "L'equilibri de mecat" on vam
explicar la tendència a l'equilibri davant de situacions de desequilibri,
explica quina serà la resposta de productors i consumidors i com aquesta
afectarà a la tendència a l'equilibri.
L'equilibri de mercat
En aquesta entrada veurem quan s'aconsegueix l'equilibri en el mercat d'oferta i demanda, què passa quan no s'assoleix aquest equilibri i veurem un exercici resolt que pot ser exercici típic d'examen.
El punt d'equilibri el trobarem en el punt de tall entre la corba de demanda i la corba d'oferta. El podem visualitzar de la manera següent:
Del punt d'equilibri, com podeu veure, s'obté tant la quantitat d'equilibri baixant a l'eix x, com el preu d'equilibri prolongant aquest punt fins a l'eix i.
La interpretació és que hi ha un preu (preu d'equilibri) en el qual Qo = Qd (Oferta igual a damanda) i en el qual el mercat es buida.
És interessant, veure què passa en les situacions en què no s'està en equilibri i per tant hi ha una situació d'escassetat o d'excedent. Perquè us feu una idea, el gràfic següent mostra aquestes situacions.
Els compradors estaran disposats a pagar un preu més alt per aconseguir béns que no poden aconseguir perquè l'oferta no és suficient.
Els productors observen que hi ha un excés de demanda, de manera que augmentaran els preus.
En definitiva, l'actuació de l'oferta i la demanda faran pujar el preu fins a arribar al preu d'equilibri.
Quan Qo> Qd: Excés d'oferta. Quin és en aquesta situació la resposta dels compradors i els productors?
Els productors estaran disposats a baixar els preus dels seus productes per incentivar aquesta demanda i no quedar-se sense vendre aquests productes.
Els compradors oferiran preus menors davant l'excés d'oferta.
De la mateixa manera, les forces del mercat (oferta i demanda) tendiran a baixar el preu fins a arribar al preu d'equilibri.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)